Model de recomanació literària per facilitar la participació en el bloc

/ MATERIALS DIDÀCTICS /

Exemple de recomanació literària

i pautes per fer-ne una

  Potser acabes de llegir un llibre que t’ha agradat força i voldries redactar un escrit per aconsellar-nos que el llegim, però no saps com. Per facilitar-te la feina, tot seguit t’oferim un model de recomanació literària i els passos que has de seguir per fer-ne una.

  Recorda que si vols que publiquem la teva recomanació en el bloc, cal que l’enviïs en format word, juntament amb les imatges que seleccionis per il·lustrar-la, a la següent adreça electrònica: pontsdelletres@gmail.com.

  No t’oblidis tampoc d’indicar-nos el teu nom i la teva classe per si necessitem consultar-te qualsevol cosa a l’hora de fer-ne la correcció ortogràfica i el disseny final (perquè aquesta gestió pugui ser més ràpida, és aconsellable, a més, que ens facilitis un telèfon de contacte).

*   *   *

Un príncep tendre que va fent tombs per l’univers	1. Escull un títol imaginatiu o suggerent (també pots triar un subtítol)
·        Antoine de SAINT-EXUPÉRY. El petit príncep. Barcelona: Salamandra, 1998. (Le petit prince. París: Gallimard, 1946)	2. Facilita les dades del llibre: Autor. Títol. Ciutat de publicació: editorial, any de la publicació. (Entre parèntesis  les dades de la primera edició)
Imatge de la portada del llibre	3. Troba una il·lustració que tingui relació amb el llibre (pot ser la imatge de la portada, de l’autor, d’alguna cosa relacionada amb algun aspecte del llibre...) Sempre que sigui possible, escriu al peu de la il·lustració d’on prové (d’on l’has tret?, qui és l’autor?...) També pots afegir-hi d’altra informació o un comentari breu sobre la imatge. Pots incloure més il·lustracions al llarg de l’escrit.
JORGE GUITAR (4rt ESO K)	4. Escriu el teu nom, almenys un cognom i la teva classe (el nom, el cognom i el grup de l’exemple són inventats)
Després d’una relació insatisfactòria amb una rosa de la qual tenia cura, un príncep petit d’un planeta també ben petit decideix fer un viatge per visitar d’altres planetes. A tot arreu hi trobarà éssers amb mentalitats adultes serioses, molt allunyades de la seva. Finalment anirà a parar a un desert de la Terra, on un pilot que encara conserva un fons de nen està intentant solucionar l’avaria d’un avió. Entre el petit príncep i el pilot s’establirà una relació ben especial. I al final... Bé això no us ho puc explicar, però tot serà ben misteriós.	5. Fes un resum del llibre que no sigui gaire extens. Sisplau, no revelis el final.
El llibre m’ha agradat moltíssim perquè ens fa veure que, si les analitzem bé, moltes de les coses que els adults creuen importantíssimes són, en realitat, absurdes.   Això s’aconsegueix especialment amb els brillants diàlegs de l’obra: els adults seriosos sempre intenten fer grans raonaments i pronunciar grans paraules solemnes, però acaben semblant-nos il·lògics o ridículs cada cop que el petit príncep els demana un “per què?” o els fa qualsevol altra pregunta innocent.   Les descripcions potser no són el més destacat de l’obra. En canvi, trobo que és un encert que l’autor hi inclogui uns dibuixos que són part de la història que explica, perquè fa que la narració sigui encara més amena. I també està molt bé que el narrador sigui el pilot: qui millor que ell, que encara té un cor de nen, per explicar la història del petit príncep?   És cert que alguns aspectes de la història no semblen gaire versemblants –per exemple, com és possible que el petit príncep pugui anar d’un planeta a un altre aprofitant el vol d’unes aus?-, però potser aquesta és una objecció de persona gran i és evident que per creure’ns la història i emocionar-nos amb ella, cal que siguem o tornem a ser nens i nenes. Els dibuixos tenen un paper molt important en la història. Saps què representa aquest?	6. Fes una valoració personal del llibre dient per què t’ha agradat i per què el recomanaries. La  valoració pot fer referència als aspectes del llibre que creguis més destacats: el tema, els personatges, l’espai, el temps, l’ordre dels fets explicats, el tipus de narrador, els diàlegs,  les descripcions... També pots comparar el llibre amb d’altres obres i dir en quins aspectes és més original. Etcètera
Valoració numèrica: Tot i que l’aviador –el narrador de la història- creu que la dèria per les xifres i per quantificar-ho tot és pròpia dels adults seriosos, jo, posats a puntuar aquest bell llibre, li donaria un 9,5. No un 10, perquè l’obra literària perfecta no existeix i perquè això sí que sonaria ja a quelcom massa adult, seriós i pretenciós perquè agradés a Saint-Exupéry	7. Valora l’obra de l’1 al 10. Escriu directament un número després de “Valoració numèrica:” o bé fes servir expressions com “al meu parer, aquest llibre es mereix un...”, “puntuo el llibre amb un...”, etc. Si ho desitges, fes comentaris o precisions sobre la teva nota .
Si us interessa saber-ne més coses, vegeu també... http://ca.wikipedia.org/wiki/El_Petit_Pr%C3%ADncep http://ca.wikiquote.org/wiki/El_Petit_Pr%C3%ADncep	8. Al final de l’escrit, pots afegir-hi enllaços d’internet que permetin accedir a informació, activitats i d’altres obres (pel·lícules, cançons...) relacionades amb el llibre o l’autor.

Les raons del nom triat per al nostre bloc

/ EL NOM DEL BLOC /

Ponts i llibres

Una comparació afortunada

  Us n’havíeu adonat? La silueta d’un llibre obert molts cops se sembla força a la forma d’un pont. Una coincidència vertaderament feliç si tenim en compte que llibres i ponts, a més, comparteixen tot sovint, ni que sigui de manera figurada, una mateixa finalitat. El pont permet passar a l’altra riba i un llibre, sens dubte, també ens permet accedir a d’altres llocs, molts cops imaginaris, com ens recorda magistralment Italo Calvino a Les ciutats invisibles o Lewis Carroll a Alícia al país de les meravelles.

  Els llibres, a més, són ponts que ens permeten arribar a les raons i sentiments dels altres. I, de retruc, ens serveixen per conèixer-nos millor a nosaltres mateixos, perquè a vegades tan sols ens adonem del que ens passa quan ho trobem en un vers inesperat o en boca d’algun personatge. No debades per això hi ha gent que confessa que hi ha llibres que han canviat les seves vides. O és que no ensenyen a estimar i viure d’una altra manera grans obres literàries com Rayuela de Julio Cortázar o El petit príncep de Saint-Exupéry?

  S’entén així que els noms de molts blocs dedicats al foment de la lectura juguin amb les semblances entre els ponts i els llibres. Nosaltres, ja ho veieu, també hem decidit seguir aquesta tradició blocaire per fer palesos tots els móns, coneixements i experiències que podeu arribar a guanyar si us decidiu a creuar els bells i emocionants ponts de les novel·les, les poesies, els assajos, les obres dramàtiques o -per què no?- els còmics, els fanzines i tots els altres gèneres considerats –erròniament- menors.

  I doncs? A què espereu? Els ponts de lletres són davant vostre.

Procedència de les il·lustracions per ordre d’aparició: http://biblioteca17de18.blogspot.com.es/search?q=libros+como+puentes http://liternauta.es/?p=1754 i http://sinaloalee.blogspot.com.es/2012/07/los-libros-pueden-servir-de-puentes.html http://www.todocoleccion.net/el-puente-lectura-2-egb-edt-santillana-1987~x45243608 http://literaturaypublicidadtamaracamino.blogspot.com.es/2012_09_01_archive.html

Una pirata ens lliura un tresor perquè gaudim de la lectura

/ ACTUACIONS /

Una pirata entra a les classes de Primer d’ESO amb un cofre ple de llibres

El tresor permetrà que l’alumnat llegeixi a l’aula per pur plaer mitja hora al dia

  El matí del dijous 23 d’octubre de l’any del Senyor del 2014 una pirata anomenada Valèria, acompanyada per una calavera espectral que de tant en tant apareixia i desapareixia, va picar a les portes de l’Institut Rubió i Ors de Sant Boi i va demanar entrar-hi per tal de dur a terme una missió molt important i arriscada. La nostra conserge Araceli, que molts cops havia jugat als pirates amb els seus nens però que, en realitat, sempre havia aspirat a viure una aventura de corsaris autèntica, no s’ho va pensar dos cops: es va vestir amb un barret de bucanera i es va posar al servei de la Valèria per al que calgués.

  I així, amb l’ajuda de l’Araceli, i consultant en tot moment un vell pergamí, la Valèria va anar entrant a totes les aules de Primer d’ESO. A la del grup F, en concret, on em trobava jo ensenyant Llengua Castellana, la pirata va presentar-s’hi a les dotze hores tocades i, tal com va passar a les altres classes, va interrompre la lliçó sense demanar permís i va col·locar un misteriós cofre a dalt de la taula del professor. Tot seguit, davant les cares de sorpresa i admiració de tothom, va explicar que per culpa d’aquell tresor havia caigut una maledicció sobre el més ferotge, cruel i egoista de tots els corsaris: el seu capità.

  En aquell moment va aparèixer de cop la calavera fantasmal, que amb veu greu i cavernosa, ens va aclarir el seu cas: sí, havia trobat a la platja d’una petita illa recòndita de les Antilles, entre les restes d’un naufragi, un cofre ple de llibres meravellosos. I com acostumava a fer –continuà explicant-nos -, va decidir no compartir aquell tresor amb els altres pirates de la seva tripulació. Però, ai!, de la clau del cofre penjava un pergamí manuscrit en què s’advertia que un malefici atraparia a qui es quedés els llibres i no els lliurés als seus destinataris. Ell no n’havia volgut fer cas i poc després havia quedat convertit en aquell espectre que vèiem.

  La calavera va sospirar de pena i va tornar a desaparèixer. Valèria, reconeixent també que estava cansada dels ensurts que rebia amb aquestes aparicions i desaparicions sobtades, va dir-nos que el capità pirata mereixia poder descansar en pau pels segles dels segles perquè ja s’havia penedit prou del seu comportament egoista. I tot seguit va demanar la nostra ajuda per trencar el malefici. L’únic que calia –va asegurar-nos- era seguir les indicacions del vell pergamí. El primer pas ja s’havia realitzat: s’hi llegia ben clarament que calia portar el cofre del tresor a l’alumnat de Primer d’ESO del nostre institut. Ara era necessari que algú de la classe s’atrevís a obrir-lo. I el Rubén s’hi va oferir.

  El nostre audaç voluntari va anar fent tot allò que la Valèria li indicava que apareixia al manuscrit. I després de girar diversos cops la clau, fer uns saltironets i pronunciar unes paraules màgiques -acompanyades d’un preceptiu repic de taules de tot l’alumnat- el cofre, efectivament, es va obrir! Seguidament, complint el que estava escrit, la Valèria va repartir els llibres entre tota la classe. I quan tots els nens i nenes tenien ja un llibre a la mà, va aparèixer de nou la calavera i es va dur a terme l’últim acte necessari per acabar amb l’encanteri: tothom, repetint alhora les paraules exactes del pergamí que la Valèria llegia en veu alta, va jurar “tenir cura del tresor, gaudir-lo i compartir-lo.”

  Després que tota la classe pronunciés aquestes paraules, el fantasma del capità es va esvair –suposem que per sempre més- i la pirata Valèria es va acomiadar de tots nosaltres, feliç per l’èxit de la seva missió. D’aleshores ençà no hem tornat a saber res més de tots dos. I el professorat, per assegurar-se que es compleix el jurament i evitar que cap pirata no torni a colar-se un altre cop a l’insti, ha decidit regalar als nens i nenes de Primer d’ESO mitja hora de classe al dia perquè puguin llegir, pel simple gust de llegir, els llibres del tresor. I, en fi, aquí acaba aquesta estranya història en què allò que no és cert és veritat, i allò que no és veritat és inventat.